Vacances2009

La experiència d'agafar un autocar de Quetta a Lahore, es quelcom que un no es pot perdre. Això si es passar por de veritat. Amb la por entre les cames, havíem arribat a la gran ciutat de Lahore sense ganes de fer res mes que buscar un hotel, regatejar el mínim, l'Alex sembla que ja ha aprés a com a mínim, no pagar mes del que ens demanen, i anar a sopar. Un hotel bastant fastigós, per cert i un restaurant, que l'amic esqueleto va anomenar pijo i que ho mes interessant que tenia eren els petits insectes que pujaven a saludar-te a la taula

Era divendres matí, i ens disposávem a manjar-nos Lahore. Vam anar cap a l'estació de tren, amb la idea d'agafar un bitllet per a creuar la frontera per la nit, i aprofitar tot el dia per a veure Lahore. No se com, vam acabar agfant un tuktuk que ens portava a veure uns jardins dels que semblaven estar molt orgullosos i després ens portava a la frontera. En una hora ens trobavem a la frontera, feiem unes fotos, i ja erem a l'altre costat.

A l'altre costat ens oferien un taxi per anar a Amritsar per 500 inr, preu oficial. Sense voler, ja havíen baixat a la meitat i nosaltres ja erem de camí cap a la ciutat del Golden Temple. Allà, vam anar a l'estació per trobar algun bitllet que ens apropés al Nepal, però sembla que en dos dies no trobariem cap bitllet. Corrents cap al Golden Temple, visita fugaç i corrent cap a la bus station.

A la bus station, després de pagar el extra corresponent, vam aconseguir per primer cop places d'honor. Segona fila, la primera només tenia un seient, i amb molt d'espai per estirar les cames, de fet haviem pagat prou per això i mes. L'Alex es va dedicar a sobornar el conductor i el seu secretari amb festucs per tal d'assegurar-nos que ningú ens molestava. De fet el mateix secretari ens va voler fer fora del nostre lloc, però amb un català perfecte l'hi vaig dir estàvem de luxe i teniem molt bones vistes, ens va deixar estar.

A tot això cal mencionar la gran habilitat de l'Alex de veure guineus a tots llocs quan anem amb autobús. Quan veiem passar un animal de quatre potes, de l'altura de un gos, amb unes orelles com les de un gos, una cua semblant a la de un gos, treient la llengua com faria un gos, i que quan ha travessat la carretera corrent com un gos, para i es rasca les pusses com un gos, l'Alex em comunica que ha vist creuar un guineu la carretera. Jo callo i segueixo disfrutant de la fauna local.

Un cop arribats a Delhi, a les 5 am, destrossats i sense saber on caure, ens vam dirigir a la estació de tren per a veure l'horari de les oficines. Obrien a les 8, així que corrent cap el primer hotel que trobéssim a dormir. La tele no funcionava, la cadena no funcionava, l'aigua calenta no funcionava, em sembla recordar que no hi havia mosquits.

Eren les 12 am, quan hem sortit de l'hotel cap a l'estació, algun amic ens ha indicat que no anàvem al lloc correcte, aquest truc ja el coneixiem de l'últim cop, i hem comprat bitllets cap a Luknow, ho més proper a Nepal que hem trobat.

Un cop tota la feina feta, hem anat a veure un lloc que vam intentar veure l'últim cop, però que els nostres companys de viatge no ens van permetre, tot i la nostre insistència, El Templo del Loto. La veritat es que valia la pena, no entenem com no vam venir l'últim cop, segurament la Marta no va voler venir-hi.

A sopar i dormir, que demà toca matinar, i amb sort, entrem al Nepal.