Montenegro, Albania i Macedonia

Divendres vam deixar Dubrovnik, i a la vegada Croacia, amb destí Montenegro. El primer destí va ser Kotor, una reproducció en tamany petit de Dubrovnik, ciutat amurallada amb bastants turístes. L'Alex, aprofitant que jo anava amb xancles, va decidir aprofitar-se i pujar una muralla que escalava la ciutat fins a una petita fortalesa.. Evidentment no va poder deixar-me tirat.

Quan ja havíem vist tota la ciutat, vam anar a l'estació d'autobusos i vam preguntar com podiem anar cap Albania. Com l'autobús cap a Ulcinj no sortia fins al cap de dues hores, vam decidir tirar cap a la capital, Podgorica, i provar d'agafar un autobús cap a Tirana. Els experiments no acostumen a funcionar, i tal com ens va dir la noia a Kotor, teniem que anar a Ulcinj per travessar la frontera.

Era tard i l'autobús no sortia fins a les 6:00, així que vam preguntar per un lloc on dormir. Vam acabar dormint a una habitació de la casa de un home que ens explicava amb un inglès bastant deficient, que havia viscut quinse anys als Estats Units. Curiosament vam sopar algo a la "bakery" de la seva propietat, que es trobava just a sota.

Autobús destartalat cap a Shkodra, ja erem a Albania. La veritat es que el canvi es bastant gran. Molta brossa pel carrer i les edificacions bastant pobres. Una gran part dels cotxes son Mercedes antics, entenem que importats de segona ma. Només sortir del bus i caminar cinc minuts, va aparèixer una furgoneta que ens va oferir portar-nos a Tirana. La furgoneta va estar donant unes voltes, incomplint totes les normes de tràfic que coneixem, buscant mes gent. En deu minuts sortiem cap a Tirana.

Vam descubrir varies coses de la conducció per Albania. Les linies continues soc bones per adelantar a les curves, i mes si s'apropa un cotxe en sentit contrari. El cinturó simplement està per a fer veure que el portes posat, quan passes prop de un control de policia. El claxon, està per anar avisant als altres cotxes, que penses passar, i que no t'importa si l'altre vol o no vol deixar-te passar, tu passaràs. Pots canviar de sentit al mitg de qualsevol carrer, això si, amb el detall de vigilar de que no vingui un vehícle per darrera o en sentit contrari, que sigui gaire mes gran que el teu.

Un cop a Tirana, vam agafar un taxi cap a l'hostal, però a mig camí vam decidir que aquella ciutat no es mereixia quedar-nos a dormir. Vam tornar caminant on havíem agafat el taxi, segons l'Alex, l'estació d'autobusos. Finalment era un recinte esportiu. Vam trobar el mateix taxista, que amablement ens va dur a una furgoneta que ens duria a Pogradec, ciutat que fa frontera amb Macedonia. Unes hores mes tard, ens trobavem davant de la frontera. Com que no ens ens oferien un bon preu per anar cap a l'altre costat, vam decidir creuar a peu, i així vam poder veure el monestir de Sveti Naum, on va nèixer el cirílic.

Finalment vam acabar agafant un bus cap a Ohrid.