Pokhara

El Nepal ens està agradant molt. La veritat es que sembla un país que no està tant explotat com un es pensa, per el que hem pogut veure a Pokhala. Es el paradís per a tota mena d’excursionistes, des de els passerells com nosaltres, que amb una mica de trekking som mes feliços que uns xínxols, fins als que els agrada pujar grans pics com pot ser l’Anapurna. Hi ha un munt d’hostals molt barats i no estan del tot malament. Si busques ajuda per fer qualsevol excursió, hi ha un munt d’agències que n’organitzen. Les vistes des de Pokhala son espectaculars pel matí, mes endavant es formen núvols just davant de les grans muntanyes fins a tapar-les del tot.

El nostre amic de la guest house, ens havia preparat un planning per als dies que volíem estar a Pokhara. El dimecres ens va dur a visitar la ciutat, unes espècies de coves que havia format el riu, el seu salt d’aigua i algunes curiositats mes. També vam anar a veure el temple de la ciutat, bastant petit però no prou per a la munió de guies que esperaven a l’Alex per a cobrar-li un bonic tour per la petita zona. Mes tard vam donar una volta amb una barqueta pel llac, i tot i la gran perícia de l’Alex, només vam estar apunt d’atropellar a tres barques conduïdes per dones bastant grans. Com que no ens agraden els museus, aviat havíem acabat. L’Alex va decidir apuntar-se a un salt de parapent i jo vaig anar a dinar. Mes tard vam decidir anar a provar sort al “estadi” de futbol,a veure si trobàvem algú amb qui jugar. No es va costar gaire apuntar-nos a un partidet que ja estava en dansa. Com sempre, l’equip on jugava l’esqueleto va sucumbir.

El dijous tocava fer un treking que sortia de Pokhala, per pujar fins la torre de SarangKot, on hi havia unes grans vistes, i mes tard, per anar a parar a Dhampus, una espècie de parada al mig de un camí bastant important per a la gent que puja a fer escalada, on es troben un bon munt d’hostals. Allà vam sopar i vist que no teníem distracció alguna, a dormir d’hora. Per el camí l’Alex havia fet les corresponents amigues, deien elles refugiades tibetanes, que ens havien deixat la butxaca foradada. Un sherpa contractat per el nostre amic de la guest house ens va acompanyar tot el camí.

Avui tocava tornar a Pokhala, i la veritat que a les 10:00 ja erem al punt on tocava dinar i hem dit al nostre sherpa que preferíem dinar a la ciutat. Es un dia festiu al Nepal, i els nens es situen pel camí i canten i ballen per aconseguir unes propines dels trapassers que passem. Evidentment, la nostre butxaca ha acabat foradada del tot.

Després de dinar hem llogat unes bicicletes que ens han permés anar a jugar a futbol amb els nostres friends, i mes tard a l’hotel a dutxar-nos i sopar. No hi ha iluminació a les carreteres, i l’Alex ha desaparegut un moment de la meva vista quan tornàvem amb les bicicletes. Quan he aconseguit trobar-lo, havia caigut a un sot i havia fet saltar la cadena de la bicicleta. Llest de ell, ha decidit intentar arreglar el problema amb la mà i a la foscor. No os dic com están les seves mans de maques.

Demà mes.