Sembla que seguirem sense accents aqui a Iran. No hi ha locals amb wifi i aixo ens obliga a utilitzar Coffe Nets, per a poder accedir a la xarxa.
No poder treure diners dels caixers Iranis, ni pagar amb targeta, comensa a ser un problema, pero sembla que no haurem de rentar plats, de moment.
Qui te un amic, te un tresor. Sembla que l'Alex vol endur-se tot l'or Persa. Dos nous amics es van afegir a la llarga llista, aquest cop a l'autobus que ens portava cap a Shiraz. Va ser una petita disputa, els dos volien acaparar l'atencio de l'Alex i van estar a punt d'arribar a les mans. Despres d'una estona, vam descobrir que un d'ells volia canviar Euros amb nosaltres, pero vam aconseguir fer-li entendre que estavem mes pelats que ell.
Al arribar a Shiraz, l'amic desinteressat, es va oferir a dur-nos a trobar un hotel que estigues be de preu. Per sorpresa meva, aquest cop la cosa va funcionar, i vam trobar un hotel barat i net. Despres de que l'Alex hagi conegut amics de tot tipus, estafadors, "sharks", "buitres", timadors i altres pinxos diversos, un ja no te molta fe en la capacitat innata de l'Alex.
Tant l'Alex com jo teniem clar, que el que realment ens interessava eren les ruines de Persepolis, situades a uns 70 km al nord de Shiraz. Dit i fet. Aquest mati, hem agafat un minibus i mes tard un taxi que ens ha deixat davant les ruines. Persepolis, o anomenada per els antics Perses, Parsa (La ciutat dels Perses). Es la gran ciutat que van construir reis com Cyrus, Darius i Xerxes per a demostrar a tot el mon el seu poder. Mes endavant, va passar el simpatic de l'Alexandre el Gran, va endur-se tots els tresors, diuen que va necessitar 3000 camells, i va destruir la ciutat.
Les ruines ens han impresionat bastant, es conserva molt be. Esta clar que si vens a Iran, no pots deixar de veure Persepolis. Hem tornat a Shiraz, ja que el nostre autobus surt a les 21:30 cap a Kerman.
Planeja sobre nostre la hombra del nostre amic Dillan. Sembla que hi ha una ordre de busqueda i captura que circula per el nord de Iran. Sort que ens hem avansat a ell, i ja estem prop de Pakistan. L'Alex dorm amb un ull despert. Donem noms falsos per aconseguir els bitllets d'autobus. Cap precaucio no es prouta.
Fins la propera, si l'amic Dillan ens ho permet.
No poder treure diners dels caixers Iranis, ni pagar amb targeta, comensa a ser un problema, pero sembla que no haurem de rentar plats, de moment.
Qui te un amic, te un tresor. Sembla que l'Alex vol endur-se tot l'or Persa. Dos nous amics es van afegir a la llarga llista, aquest cop a l'autobus que ens portava cap a Shiraz. Va ser una petita disputa, els dos volien acaparar l'atencio de l'Alex i van estar a punt d'arribar a les mans. Despres d'una estona, vam descobrir que un d'ells volia canviar Euros amb nosaltres, pero vam aconseguir fer-li entendre que estavem mes pelats que ell.
Al arribar a Shiraz, l'amic desinteressat, es va oferir a dur-nos a trobar un hotel que estigues be de preu. Per sorpresa meva, aquest cop la cosa va funcionar, i vam trobar un hotel barat i net. Despres de que l'Alex hagi conegut amics de tot tipus, estafadors, "sharks", "buitres", timadors i altres pinxos diversos, un ja no te molta fe en la capacitat innata de l'Alex.
Tant l'Alex com jo teniem clar, que el que realment ens interessava eren les ruines de Persepolis, situades a uns 70 km al nord de Shiraz. Dit i fet. Aquest mati, hem agafat un minibus i mes tard un taxi que ens ha deixat davant les ruines. Persepolis, o anomenada per els antics Perses, Parsa (La ciutat dels Perses). Es la gran ciutat que van construir reis com Cyrus, Darius i Xerxes per a demostrar a tot el mon el seu poder. Mes endavant, va passar el simpatic de l'Alexandre el Gran, va endur-se tots els tresors, diuen que va necessitar 3000 camells, i va destruir la ciutat.
Les ruines ens han impresionat bastant, es conserva molt be. Esta clar que si vens a Iran, no pots deixar de veure Persepolis. Hem tornat a Shiraz, ja que el nostre autobus surt a les 21:30 cap a Kerman.
Planeja sobre nostre la hombra del nostre amic Dillan. Sembla que hi ha una ordre de busqueda i captura que circula per el nord de Iran. Sort que ens hem avansat a ell, i ja estem prop de Pakistan. L'Alex dorm amb un ull despert. Donem noms falsos per aconseguir els bitllets d'autobus. Cap precaucio no es prouta.
Fins la propera, si l'amic Dillan ens ho permet.
I'm scared...hope we can rush over the border before they spread our photos.
ResponderEliminarAquest Dillan segur que protagonitzarà alguna de Tarantino o la segona part de "No es país para viejos" :D
ResponderEliminaroooohhh... sembla xulo això de persèpolis. Ja ens ensenyareu les fotos. Jo cre que ho de l'Alèx i l'hotel ha estat un cop de sort o potser l'hotel us el posen barat perquè volen cobrar dels caçarecompenses iranis.
ResponderEliminarEncara que sembli mentida, ja que porteu un ritme espectacular que jo no aguantaria crec, ja sabeu que a mig camí sempre acabo cagat : ) ... m'esteu fent molta enveja.
Aquest Dillan era el de l'embaixada de Iran a Madrid? Tenien clar que a Iran no us volien, eh?
ResponderEliminarMmmmm L'altre qüestió és que no podreu tornar via Iran cap a Espanya... si decidiu tornar clar ;)
Jo de vosaltres, de Xina creuaria el Pacífic i em quedaria a Jamaica o alguna illa de l'altre banda al carib... obriria algun negoci i m'hi quedaria...
Bona sort creuant la frontera!